martes, 28 de septiembre de 2010

LA POESÍA DE ENRIQUE GRACIA EN CATALÁN




I SENSE VENDRE UNA GRANERA

Enhorabona noi
has aconseguit arriba als 50,
sense vendre la teva anima a Satanàs.
Mai no confessis...
que vas intentar-ho i no es va interessar.
De vegades la vas llogar, no t’enganyis,
a petits i miserables dimonis.
Però al cap i a la fi
ho fa tot el món.
I es part d l’ofici de viure.

El pitjor ve ara
el més cru.
Quan veus que ni a Deu ni al de les banyes
els importa el que facis amb la teva vida.

El mirall somriu més que jo
i la compassió vers un mateix em fueteja la cara.
Ara digues que faràs
amb el poc valor de allò que tens
i el més escàs fins i tot del que esperes.

Si quieres escuchar el poema, pincha el enlace.
Escuchar poema

domingo, 19 de septiembre de 2010

DEVUELVEME TU SONRISA



Devuelveme tu sonrisa
de plata oscura,
esa que todo infecta,
la que me obliga
a respirar oxígeno abortado.

Proyecta a mi lado
sombras torcidas,
que yo haré de espuma
el alabastro.

miércoles, 15 de septiembre de 2010

NUESTRO AMOR VISTIÓ DE DOMINGO




Nuestro amor, ya está muerto
murió aquella tarde 12 de septiembre,
sí, rodeado de risas y amigos.

Nuestro amor, no necesitó vestido de frac para ir a la opera,
por eso, hoy no hay dolor, ni lágrimas
ni funeral, ni féretro…

Nuestro amor que siempre vistió de domingo
ha muerto sin broncas, ni ruidos, "canturreando".
Por eso, desde Elena, se peina de amistad,
sin sentimentalismos.

martes, 7 de septiembre de 2010

Y fue sólo entonces





Subí tres escalones menos hacia tu boca
quedé un segundo en la terraza del universo,
intentando capturar, experta, entre los astros
la dulce sensación del sabor a lo imposible.
Y fue sólo entonces, cuando el hijo del deseo
escribió ternura en el paisaje de mi cuerpo.