Ara pertoca,
no ignorar-se
estimar
voler
sentir
obrir el cor
al blu de la vida.
La perfecció no és dona,
projecta-la
en una única direcció.
Gaudeix-la
Hace 4 días
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
.JPG)
Tengamos abierto de par en par ese corazón para que el azul de la vida nos invada y así poder disfrutar plenamente de ella.
ResponderEliminarUn beso, Elena.
Sentir la vida en su inmensidad. ¡Qué bello mensaje! Un abrazo grande.
ResponderEliminarels silencis parlen
ResponderEliminaren el silenci
on tot és d'altra manera
on tot és d'un altre color
la seva parla
es cap endins
no té so... té vida
és llenguatge del cor
una abraçada
La felicidad hay que atraparla al vuelo para después poder proyectarla.
ResponderEliminarUn besote.
Saber proyectarla es muy importante, todo radica en la propia actitud para lograr una felicidad equilibrada.
ResponderEliminarExcelente.
Un abrazo afectuoso.
Me gusta lo que dices y como lo dices...revelas un corazón inmenso lleno de sensibilidad....un beso muy grande de azpeitia
ResponderEliminarIgnorar-se en la boirina
ResponderEliminarde cada dia,
conviure amb els silencis
que es cuinen de sol a sol,
estimar-se a instants intrèpids
de cada lluna vella,
voler ser el temps ràpid
i cadenciós,
obrir el cor tement un cop afilat
que ens deixí en el camí,
agafar la vida al vol
i deixar caure la resta per trepitjar.
La perfecció no és dona.
Però tot i així
a mi em pertoca estimar-te,
obrir el cor i posar-lo
a les teves mans,
sentir el que sents
i fer-ho meu.
La perfecció no és dóna,
és viure al costat teu
estimant-te ,
si cal silent i un pas enrere.