Foto de: Deli Arevalillo
Somos esbeltas torres, con sus perros de presa
i castillos de
arena, con hormigas cobardes,
en la orilla rocosa de un cruce sin memoria.
De este ánimo que hoy me viste
no duele menos
saber que las palabras
adoban la mentira.
.JPG)
Bonito blog, te sigo.
ResponderEliminarSALUDITOS
Tinc
ResponderEliminara
les
mans
un
bes.
Jo
vull
per
tu
pa
dolç.
No
puc
fer
més
al
món.
(anit vaig tenir el plaer de llegir aquest poema teu; amb la veu un xic trencada, com ha de ser)
Moltes gràcies, Elena.
I et trasllado els aplaudiments d'ahir.