domingo, 25 de abril de 2010

LA POESIA DE ENRIQUE GRACIA TRINIDAD

Hoy una traducción personal, de un poema del maestro Enrique Gracia Trinidad.
"Siempre desde mi osadía", espero que si algún experto la leyese no sea muy cruel con la traducción.




«ESTAN BOJOS AQUESTS ROMANS», DIU OBELIX

Les batalles les guanyen els més forts,
però no és important guanyar una batalla.
El que importa de debò
és jugar al fang amb les sabates noves,
o venir tard a classe de francès
perquè avui no plou.

Una vegada posada la senyera
a la torre més alta del castell,
allò veritablement bo
és menjar crispetes davant del televisor,
rascant les orelles del gos de la casa,
i esperar que arribi, a tot rem
l'hora del sopar.

Del libro “Crónicas del laberinto” (agotado)
Está incluido, completo, en “Contrafábula, poesía reunida 1973-2004” Edit. SIAL, Madrid