domingo, 9 de agosto de 2009

LA TARDOR

Sembla la mar
un llanÇol blavissim,
esqueixat de llampecs de sol,
amb les cales adormides;
les pedres del fons
polides y repolides
per la paciència del aigua.

Així es la meva vida
polida i repolida a la tardor

6 comentarios:

  1. Me derrite de placer la poesía en catalán. No sé enjuiciar su valor, no soy objetivo, porque me encanta el arte hecho con sus palabras.

    ResponderEliminar
  2. Los años, las aristas y las miradas se van puliendo y repuliendo a medida que avanzan los atardeceres.
    Precioso poema.
    Besotes.

    ResponderEliminar
  3. Me gustaría saber Catalán para entender el poema.

    ResponderEliminar
  4. Gracias por vuestras palabras, es agradable saber que estáis ahí.
    Besitos a todos

    ResponderEliminar
  5. pues yo me puse a traducir... me gusta jugar a entender otras lenguas...y me encantó el poema!
    besitos.

    ResponderEliminar
  6. Tienes tu merito Zayadith.
    Besitos especiales preciosa.

    ResponderEliminar