Sembla la mar
un llanÇol blavissim,
esqueixat de llampecs de sol,
amb les cales adormides;
les pedres del fons
polides y repolides
per la paciència del aigua.
Així es la meva vida
polida i repolida a la tardor
Presentación de "Donde nadie dirige la mirada"
-
Presentamos el accésit del *Premio Vitruvio de Poesía*
*Donde nadie dirige la mirada*
de *Fernando Fiestas*
*******
Será en el Centro Riojano de Madrid
C...
Hace 1 día
Me derrite de placer la poesía en catalán. No sé enjuiciar su valor, no soy objetivo, porque me encanta el arte hecho con sus palabras.
ResponderEliminarLos años, las aristas y las miradas se van puliendo y repuliendo a medida que avanzan los atardeceres.
ResponderEliminarPrecioso poema.
Besotes.
Me gustaría saber Catalán para entender el poema.
ResponderEliminarGracias por vuestras palabras, es agradable saber que estáis ahí.
ResponderEliminarBesitos a todos
pues yo me puse a traducir... me gusta jugar a entender otras lenguas...y me encantó el poema!
ResponderEliminarbesitos.
Tienes tu merito Zayadith.
ResponderEliminarBesitos especiales preciosa.